Un dels aspectes més importants de la nostra societat és la comunicació. Es diu que som animals socials, uns més que d'altres, com tot en la vida.
Si per un nen està demostrat que el pas de deixar a la família per anar a l'escola pot ser traumàtic i mai és fàcil (tampoc pels pares), deduïm que tot allò que faciliti dins (i fora) de l'escola la comunicació entre aquests tres agents: nens - escola - família és de vital importància. De fet, quan acaba el dia i els pares o familiars recullen als nens, és recomanable, i necessari, que els mestres i la resta d'adults disposin d'uns minuts per poder parlar directament entre sí i posar-se al dia del que ha passat. De igual manera passa quan arriben a casa.
Un dels mètodes que hem va cridar l'atenció per la eficàcia i senzillesa a l'hora de mantenir aquest contacte escola-nen-família és el diari. És a dir, una llibreta on cada dia la família entrega a la mestra a l'acomiadament i aquest la retorna a la sortida. Sempre escriuen el més rellevant en un parell de línies. En el cas de la mestra, queda clar que sent només un parell de línees però, uns vint i pico nens haurà d'emprar un temps considerable. Hem de sumar la resta de tasques que farà durant el dia ;)
Ja centrats en la qüestió inicial, les TIC poden fer que aquesta necessària comunicació sigui més contínua, i per tant fluïda, a més de enriquidora. Per exemple: no sempre els pares poden anar a veure personalment a la mestra, en casos puntuals, podrien fer una tutoria virtualment. Si el nen no pot assistir a classe, es troba malament, o mostra interès/rebuig en una situació concreta, els pares poden informar en aquell moment, o posteriorment donant molta més informació que no pas si ha de recordar al dia següent o al parell de dies que va passar al voltant d'aquella situació que va agradar o no al nen.
Si no ens volen complicar tampoc massa, ens podem enviar els treballs que han fet a classe o a casa per poder compartir-los amb la família o els companys. Per exemple; si es treballen els animals, poden gravar-se ells mateixos reproduint el so i penjar-lo. Així, a classe ho tornaran a fer, però també conten amb l'ajuda i la seguretat de la gravació. Aporta seguretat perquè saben que ho han fet bé, potser en aquell moment no, però el saben fer. De igual manera, es poden compartir moments familiars, dibuixos fets per ells, recordar dades importants (com comentar a classe que el pare/mare/avia/avi d'un dels infants compleix anys) i fer un present entre tots.
Els pares sempre volen saber amb qui juguen els seus fills, amb les TIC poden veure qui són (tene imatges) i què fan. Aquest enunciat sona pitjor del que sembla.
Les TIC ben emprades són una gran font de comunicació, els pares poden veure i participar del dia a dia dels nens a l'escola i l'escola del nen amb les famílies. Tots tres es poden conèixer millor amb l'objectiu de crear persones cíviques i autònomes.
Què passa amb les famílies sense recursos? sense formació a les noves tecnologies o simplement aquelles no que volen saber res de les TIC?
Amb aquestes no ens hem de rendir. Haurem de cercar altres canals de comunicació que sigui igualment eficaç (com el diari). En cas contrari, quan no hi ha comunicació, qui més perd és el més desprotegit, el nen.
No hay comentarios:
Publicar un comentario