Hem decidit fer una proposta de reflexió sobre les estacions.
Una altra manera d'ensenyar-les, mitjançant música, sons, imatges i aflorir records.
Aquesta activitat es pot dur a terme amb una PDi, però no és específica d'aquesta. Com he comentat el que cerquem és la reflexió per aprendre per aprendre.
*He col·locat els enllaços, al ppt no es veurien, seria més interactiu.
jueves, 31 de enero de 2013
viernes, 25 de enero de 2013
TIC, TIC, TIC
Ja sabeu que jo sempre he set partidari de les TIC a la vida, per tant, si hem de decidir si són positives o no pels centres, sense pensar-ho diria que sí. Són necessàries? ho són. Faciliten i amplien la manera d'atracar-nos als infants: poden consultar imatges entre tots, visitar webs on-line, descobrir junts alhora, compartir dubtes, ens poden seguir des de casa, des d'un mòvil, tablet... Poden adaptar-nos millor als nens: presentar més o menys text/imatges/vídeos, fer-los reflexionar més i potenciar la autonomia personal. De fet, penso que és aquest el principal repte d'un mestre: fer persones autònomes per a la vida. Si ho aconsegueixen, vol dir que han adquirit les competències bàsiques per desenvolupar-se a la vida. Per ser persones de profit, plenes i que poden aportar a la societat la seva persona.
Les TIC no són la panacea, de fet, no per emprar o conèixer més eines 2.0 ets millor mestre. Les TIC són un projecte, una altra manera d'entendre i veure l'ensenyament i la vida. Formen part de la nostra realitat, de la nostra societat. Si vols mantenir-te separat estàs perdut. Perquè els avanços no tenen volta endarrera, i els mestres no haurien de ser massa conservadors. En cas contrari, mai podríem anar cap endavant.
Una vegada reconeguda la seva importància, i après un poc com fer-les servir. Què ens queda? Tot. Això només és el començament. Queda el més difícil encara, adaptar-les a les nostres necessitats que no són altres que les dels infants. Totes les eines, així com els descobriments científics són importants, però, encara ho són més quan poden aplicar-se amb alguna utilitat per l'ésser humà. No penseu el mateix?
Gràcies a internet podem compartir ipso facto qualsevol tipus d'informació, de projecte, de idea. Aprofitant aquesta oportunitat, col·laboren en el centre, amb les famílies i amb altres persones interessades per millorar totes les situacions que ens trobem. Crec que aquest és el camí. No serà per manca d'eines.
I per acabar, una mostra del que vull transmetre el poden trobar a http://www.educacontic.es, crec que des del primer moment que un estudiant comença els estudis de GEDI, algú li hauria de recomanar aquesta direcció. És fascinant el que pots trobar, experiències, recomanacions...fins i tot l'oportunitat de formar part de projectes. No és d'això del que es tracta? no és això del que estem parlant?
miércoles, 16 de enero de 2013
La pissarra digital (PDI)
Què és una pissarra digital i quines
aplicacions didàctiques té?
Una pissarra digital és una superfície tàctil on el que
es veu és el resultat d’endollar un ordinador a un projector. Així doncs, el
que es veu a la pissarra és el mateix que el que es veu a l’ordinador, amb
l’avantatge de que la pissarra és tàctil.
Per completar i millorar l’experiència multimèdia podem
emprar a més altaveus, micròfons, escàners, webcams...
Com passa actualment, una connexió ràpida a intenet és
més que recomanada, es quasi una exigència per poder treure realment profit de
les possibilitats que ofereix aquest i qualsevol altre gadget/ordinador/aparell
tecnològic.
Què fem amb una PDI al aula?
Podem fer de tot. És una altra manera
d’ensenyar i d’aprendre gràcies a la seva interactivitat. Per primera vegada es
podran fer anotacions a la mateixa volta que es visiona un vídeo o es llegeix
un text; és a dir, suposo que a molts de nosaltres ens ha passat que veient un
documental algú fa un comentari i tu no arribes a veure allò que indiquen o
assenyalen, o no comprens el que diuen o volen dir. Mitjançant la pissarra
digital es pot fer una pausa (efecte Kit-kat), i concretar damunt de la imatge
allò que estan dient.
Amb una PDI pots fer realment
powerpoints interactius, a mode de tablet gegant. Així doncs, el que s’hauria
de fer primerament és una formació sobre l’aparat. Es podem trobar molts i molt
diversos cursos ala xarxa, o accedir a webs de l’estil www.educacontic.es on hi ha tota mena de formació i
informació.
Hem d’aprofitar també aquesta eina per
augmentar l’interès i la curiositat dels petits alhora d’aprendre. Per exemple,
si els hi agrada els animals, poden cercar informació i mostrar-la en grup a
tota la classe. A més, aquesta informació s’enriqueix si afegim sons, veus,
vídeos, informació rellevant i curiosa dels mateixos, plantilles per pintar,
per crear ells mateixos, per modificar, poden fer puzles, fins i tot poden
parlar dels animals mab alumnes d’altres centres i compartir informació. La
qual pot ser mostrada, a tota la classe, una vegada més, mitjançant la pissarra
digital.
Una pissarra digital és una tablet
gegant, plena de possibilitats i potencialitats, les quals haurem de ser
capaços de descobrir. En cas contrari, si el veiem només com una pissarra
clàssica però moderna, el que tindrem serà un aparell car sense
funcionalitat.
jueves, 10 de enero de 2013
Què t'agradaria o necessitaries perquè et motivessin en un centre?
La primera cosa que sempre fa falta quan treballes, ja sigui individualment o en grup és positivisme: alegria, ganes de fer coses, de crear, d'aportar i si poden fer coses de profit i ben fetes encara millor :)
Què fa falta per motivar-me? Primer de tot l'equip, no anirem enlloc si l'equip sencer no està motivat. Com deia un amic meu - parafrasejant en Napoléon, crec recordar- més o menys:
Així que, si tenim companys desmotivats haurem de parlar per motivar-los. Però, hi ha nosaltres? Hem de tenir objectius clars i ganes de millorar. Si tenim eines encara millor, però gràcies al meu bagatge laboral som conscient que les companyies podrien millorar molt en temes de renovació d'equips i de motivació del personal. Sembla que el que diuen no tingui res a veure amb el que fan. I segons puc llegir, les administracions encara ho fan pitjor.
Sí, les eines al nostre abast haurien de ser punteres, els programes i els ordinadors actualitzats i sense virus, tot ben estructurat i a ple rendiment... No m'ho crec. Fins i tot, si així fos, darrera sempre hi ha persones, i les persones no volem ni podem funcionar al 100% cada dia, no som màquines i comenten errades.
El que sí poden fer les administracions és facilitar un mínim acceptable d'eines -ja hi tornem a ser, quin és aquest mínim?-, per el que conta per jo sempre serà l'equip humà. Entre tots de ben segur que tindrem una càmera de fotos, de vídeo, més de dos ordinadors i una amalgama de coneixements pràctics, teòrics, tècnics, de vivències, d'hipòtesi,... que no tenen preu. Dic jo, que en general el grup voldrà formar part sent conscient que tots podem i hem d'aportar el nostre gra de sorra.
També hem de ser conscients, en alguns casos no hi ha solució. Hi ha persones que no tenen vocació, no els agrada canviar la seva metodologia o estan desmotivats després de X anys lluitant. En aquests casos hauríem de dir les coses clarament: renovar-se o morir. Estem en un punt de no tornada de la nostra societat, els canvis són aquí, els treballadors hem d'aportar valor a les empreses i el valor s'ha de guanyar cada dia. Amb cursos, formació i sobretot ganes de desenvolupar la nostra feina de la millor manera possible.
No és de rebut que un mestre no vulgui saber res de les noves tecnologies o de qualsevol altre tema quan és una realitat que ens envolta i que, per tant, envolta als infants. Només que sigui per ells, ens hem d'informar per poder donar resposta a les dubtes que pugin tenir o al menys, poder dirigir-lo correctament.
Què m'agradaria o necessito perquè hem motivin? Un bon grup de treball, professionals. Que sàpiguen deixar els seus problemes de banda i es puguin focalitzar en el que fan i el que han de fer en cada moment. Perquè hi ha moments per tot i per tots. I ja dic que trobar-lo no és fàcil.
Què fa falta per motivar-me? Primer de tot l'equip, no anirem enlloc si l'equip sencer no està motivat. Com deia un amic meu - parafrasejant en Napoléon, crec recordar- més o menys:
"Fins i tot l 'exercit més ràpid del món anirà al pas del més lent dels seus soldats."
Així que, si tenim companys desmotivats haurem de parlar per motivar-los. Però, hi ha nosaltres? Hem de tenir objectius clars i ganes de millorar. Si tenim eines encara millor, però gràcies al meu bagatge laboral som conscient que les companyies podrien millorar molt en temes de renovació d'equips i de motivació del personal. Sembla que el que diuen no tingui res a veure amb el que fan. I segons puc llegir, les administracions encara ho fan pitjor.
Sí, les eines al nostre abast haurien de ser punteres, els programes i els ordinadors actualitzats i sense virus, tot ben estructurat i a ple rendiment... No m'ho crec. Fins i tot, si així fos, darrera sempre hi ha persones, i les persones no volem ni podem funcionar al 100% cada dia, no som màquines i comenten errades.
El que sí poden fer les administracions és facilitar un mínim acceptable d'eines -ja hi tornem a ser, quin és aquest mínim?-, per el que conta per jo sempre serà l'equip humà. Entre tots de ben segur que tindrem una càmera de fotos, de vídeo, més de dos ordinadors i una amalgama de coneixements pràctics, teòrics, tècnics, de vivències, d'hipòtesi,... que no tenen preu. Dic jo, que en general el grup voldrà formar part sent conscient que tots podem i hem d'aportar el nostre gra de sorra.
També hem de ser conscients, en alguns casos no hi ha solució. Hi ha persones que no tenen vocació, no els agrada canviar la seva metodologia o estan desmotivats després de X anys lluitant. En aquests casos hauríem de dir les coses clarament: renovar-se o morir. Estem en un punt de no tornada de la nostra societat, els canvis són aquí, els treballadors hem d'aportar valor a les empreses i el valor s'ha de guanyar cada dia. Amb cursos, formació i sobretot ganes de desenvolupar la nostra feina de la millor manera possible.
No és de rebut que un mestre no vulgui saber res de les noves tecnologies o de qualsevol altre tema quan és una realitat que ens envolta i que, per tant, envolta als infants. Només que sigui per ells, ens hem d'informar per poder donar resposta a les dubtes que pugin tenir o al menys, poder dirigir-lo correctament.
Què m'agradaria o necessito perquè hem motivin? Un bon grup de treball, professionals. Que sàpiguen deixar els seus problemes de banda i es puguin focalitzar en el que fan i el que han de fer en cada moment. Perquè hi ha moments per tot i per tots. I ja dic que trobar-lo no és fàcil.
domingo, 6 de enero de 2013
La comunicació en un centre
Ja hem comentat amb anterioritat la importància de crear i mantenir un canal de comunicació escola-família pel bé dels infants. Ara toca parlar de com afecta aquesta necessitat al propi centre.
Encara no he tingut el plaer de fer feina a un centre, pel que ens transmeten els docents, a una escola ens podem trobar tot tipus d'espècimen; professors entregats a les TIC, molt socials... fins arribar al que no comunica i no vol saber res del centre, només existeixen ell i la seva aula. Que, per altra banda, no es seva. He aquí un problema, la no comunicació dins d'un mateix centre del personal.
Un centre educatiu i, en general, qualsevol centre laboral, no pot funcionar mai bé sinó hi ha comunicació. Alguna part es ressent sempre, si un mestre no es comunica amb la resta està deixant passar oportunitats per conèixer altres metodologies d'ensenyament, altres respostes davant a problemes que sempre poden sorgir, altres punts de vista diferents als nostres i que, perquè no, poden resultar més adequats en segons quines situacions. És a dir, no vivim sols, els nens han d'aprendre a comunicar-se i relacionar-se amb tothom, ells han de triar amb qui volen tenir més o menys contacte, però no poden eliminar aquesta oportunitat de conèixer, participar i col·laborar amb la resta d'alumnes de l'escola. Però sí els troben dins del mateix centre!
Per altra banda, la comunicació entre docents i resta de personal ha de ser sempre dins del mateix nivell, és a dir, seguint una metodologia horitzontal. Tots som igual d'importants i ens hem de respectar. Els mestres d'infantil no són menys competents que els de primària, imagino que no hi ha ningú capaç de pensar semblant tonteria, però per si de cas.
Per exemple, Crec que les activitats intercicles que es fan a les escoles són una bona manera de posar en comú mestres de diferents àrees i cicles.
Fins i tot, hem de veure a la direcció com un més, de fet és el que són. Ningú que jo sàpiga ha nascut sent directors. A més, és un càrrec que hauria d'anar canviant de persona per entendre com funciona, i veure i viure les avantatges i les desavantatges que té aquest càrrec.
A modus de conclusió, la comunicació dins del centre ha de partir des del respecte, amb l'objectiu de millora de les competències a nivell personal i grupal. No és un tema que s'ha de deixar de costat, intentat trobar solucions en cas de que aquesta comunicació no sigui la adequada.
domingo, 30 de diciembre de 2012
Algunas consideraciones en torno al software para Educación Infantil
Reflexió sobre la lectura:
El primer que crida l'atenció és que es tracta d'un text escrit a l'any 2000. Fa un poc més de 12 anys!
Les dades numèriques no estan, per tant, actualitzades, però de les consideracions que fa del software dirigit als infants, dotze anys més tard, crec que encara es cometen els mateixos errors:
Al treball d'investigació els aspectes que tracta principalment el professor Urbina sobre el software dirigit als infants són:
Presentació del producte amb frases pretesament impactants i un regal adjunt.
Dispersió d'edats/inespecificitat del destinatari.
Instruccions, consignes, indicacions.
Menús/barres de botons, els punters.
Ús tutelat o autònom, complexitat de les tasques.
Adaptació a les capacitats psicomotores dels infants.
Tractament dels errors.
Variables idiomàtiques.
Guíes didàctiques.
No crec que aquests aspectes hagin canviat molt els darrers 12 anys. De fet, són presents a la actualitat. Per atraure l'atenció dels infants i dels pares els productes han de cridar l'atenció i oferir coses que els altres no fan. A més, si et regalen un producte extra pel mateix preu, encara millor.
He trobat un llibre per començar a llegir que s'adreçava a edats compreses entre els 18 mesos i els 3 anys. Com es comenta a l'estudi, ja des dels 18 mesos hi ha una oferta de productes tecnològics.
Desconec si han variat les instruccions, però sí és cert, que cada vegada a i tot el software aquest aspecte ha millorat molt. Trobem ajudes virtuals, tutorials, guíes didàctiques i fins i tot informació extra quan deixem el ratolí sobre una icona. El mateix passa amb els menús i els botons dels programes, solen estar molt ben adaptats al tema principal (animals, sons...)
En quant a l'ús, és responsabilitat dels pares fer un bon ús del software. Els nens poden no tenir encara desenvolupada una capacitat cognitiva suficient per fer front a les tasques proposades, per fer front als errors i també per reconèixer si s'adapta a les capacitats psicomotores dels infants. Les tablets ajuden molt en aquest aspecte. És molt més fàcil dirigir els punters amb el dit (per als infants) que no fent ús d'un ratolí. L'ajuda i guia dels pares és fonamental.
Per acabar, a nivell europeu es molt comú trobar programes traduïts als principals idiomes (anglès, alemany, francès, espanyol i italià), ja que com es comenta a l'estudi és una mesura d'abaratiment de costes, i no conec cap empresa que no vulgui abaratir els costes.
Després de la lectura, a l'hora de triar qualsevol programa per infants hauríem de veure si ofereix realment allò que cerquem, però des del punt de vista dels infants (quan es pugui), d'allò que realment necessita i no d'allò que volen els pares, ja que de vegades no és el mateix. També s'haurà de valorar què aporta i com ho fa (com es presenta en pantalla el programa).
sábado, 29 de diciembre de 2012
Web 2.0: Caceres del tresor
La cacera del tresor.
En essència, una cacera del tresor és una hola de treball o una pàgina web amb una sèrie de preguntes i una llista de pàgines web en les quals els alumnes busquen les respostes. Al final s'acostuma a incloure la "gran pregunta". la resposta no apareix directament en les pàgines visitades i que exigeix integrar i valorar lo parès durant la recerca. Les caceres del trsor són estratègies útils per adquirir informació spbre un tema determinat i practicar habilitats i procediments relacionats amb les tecnologies de la informació i la comunicació en general i amb l'accés a la informació a través de la Internet en particular.
Anem a analitzar una cacera del tresor de la següent pàgina:
Tret d'un article d'en Jordi Adell.
Centre d'Educació i Noves Tecnologies
Universitat Jaume I
http://webquest.xtec.cat/WebCaceres/tresor.htm
Anem a analitzar una cacera del tresor de la següent pàgina:
He triat una que es diu "Los animales domésticos y salvajes":
El trobo ben estructurat, els nens han de seguir les passes marcades:
1) Introducció
2) Preguntes
3) Recursos
4) La gran pregunta
El principal problema és que a la secció de "recursos" alguns enllaços no funcionen, altres donen massa informació i a d'altres trobem més publicitat que no pas informació. La selecció de les webs no ha estat encertada. Sent aquest el pilar fonamental per realitzar l'activitat, trobo que no s'ha fet una bona feina i que aquesta cacera s'ha de canviar.
L'aparença hauria de ser més agradable, amb dibuixos i sons, els enllaços dels quatre apartats més grans i les webs disponibles millor adaptades (text, vídeos i imatges) al tema principal i als destinataris (no s'indica l'edat).
Suscribirse a:
Entradas (Atom)