Web docente de Tecnología Educativa. Universidad de La Laguna. 2002 Manuel Area Moreira
Ens trobem amb un text del 2002 que ja ens deixa veure
per on se’n camina la nostra societat. És curiós, perquè ben podria estar
redactat fa només un parell d’anys, ja que la situació a desembre de 2012 és
molt semblant.
Som a quart i des
de el primer dia, allà al 2009 els professors remarcaven la importància de l’aprenentatge
continu al llarg de la vida. En aquest article ens trobem amb la mateixa
premissa, a més d’altres, sobre la necessitat obligatòria d’aquesta formació
continua (educació) sinó ens volem quedar fora de la societat. D’aquesta
societat de la informació.
Totes les revolucions, en referència a la tercera
revolució industrial (la nostra actual), aporten avantatges i inconvenients,
els quals sempre dependran de la perspectiva amb la qual es mirin. La nostra és
l’anomenada societat de la informació; tenim al nostre abast tal quantitat d’informació
que estic d’acord amb en Manuel Area quan diu que aquest saturament d’informació
el que acaba provocant és desinformació, i més fàcilment del que ens pensem.
Un dels aspectes més negatius de les noves tecnologies és
que han accelerat el procés de globalització (amb les seves conseqüències). No
l’han creat, però sí faciliten de manera escandalosa la interconnexió de totes
les parts del món a dins la xarxa comú: internet. Una vegada més, la
globalització també aporta avantatges i inconvenients, depèn del punt de vista,
i sobretot, ideològic de cadascun. Malauradament no és el tema a tractar a aquesta
reflexió.
Apart de la globalització, les noves tecnologies han
millorat l’eficàcia i eficiència de tasques i feines en general, faciliten
treballar amb grans bases de dades, podent accedir a la informació des de
qualsevol lloc, sense tenir que transportar la informació físicament. Òbviament,
l’únic, però indispensable requisit és la necessitat de contar sempre amb una
connexió permanent a la xarxa, a més d’una disminució de la nostra intimitat (tots
els nostres moviments queden registrats als diferents webs).
Altre dels temes centrals de l’article és la informació, ja
que nosaltres son ara els seus clients. La informació es presenta com un
producte més del mercat. Això és el que és, i crec que sempre ha set, un
producte amb el qual les grans nacions (corporacions) poden alienar i manipular
a les societats, a les masses. Un clar exemple d’això podria ser com els
polítics empren sempre la informació pels seus propis objectius. Els empren per
enfrontar a les societats en temes tan absurds com ara atacar al català, en
comptes de defensar una llengua que és patrimoni de tots (com totes les llengües),
incendien el carrer per crear una cortina de fum sempre que els hi fa falta.
Però continuant amb la societat de la informació i les
noves tecnologies, quan entra en joc l’escola, no podem pensar en la gran
bretxa tecnològica que existeix entre el carrer i la pròpia institució. A qui
beneficia aquesta bretxa? Si ja des del 2002, i segurament molt més abans, es
parlava de l’exigència de millorar les instal·lacions escolars, com es que ara,
acabant aquest 2012, encara continuem amb les pràcticament mateixes
reivindicacions? I que passa amb el professorat? Si tots estem d’acord en què
el rol del mestre ha de canviar també per adaptar-se a la realitat actual
(2002), qui es preocupa de potenciar i facilitat aquesta actitud entre els docents?
A més d’assegurar-se de que sigui així?
La bombolla immobiliària i financera va esclatar al 2008, sinó es va aprofitar per
realitzar aquesta reconversió durant l’expansió econòmica (els anys anteriors),
i en vista dels retalls educatius que estem sofrint, crec que ens falten molts,
però molts anys, abans de veure feta realitat aquesta reconversió. De nou, em
pregunto, a qui benefica aquest empitjorament de l’educació pública?
No hay comentarios:
Publicar un comentario