Segons la wikipèdia:
La fractura digital, també dita escletxa digital o esquerda digital, és una qüestió d'abast polític i social que fa referència a la diferència socioeconòmica entre les comunitats que disposen d'accés a les noves tecnologies i les que no. El terme procedeix de l'anglès "digital divide", utilitzat per l'Administració Clinton per a fer referència a la fractura que podia produir-se als Estats Units entre "connectats" i "no connectats".
Tot i així, el terme també fa referència a les diferències que hi ha entre grups segons la seva capacitat per a utilitzar les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) de forma eficaç. Les diferències en aquest nivell d'ús es produeixen principalment a causa dels diferents nivells d'alfabetització i la capacitat d'aprenentatge que sol estar en funció de l'edat.
Altres autors estenen l'abast de la fractura digital per a explicar-la també en funció del que és denominat analfabetisme digital, consistent en l'escassa habilitat o competència d'una gran majoria de membres de les generacions nascudes abans dels anys seixanta que no han après a usar les eines tecnològiques de computació i per tant és molt limitat també el seu accés als serveis d'Internet.
He decidit fer un petit parèntesi amb aquest terme, perquè el considero vital per la nostra societat. Veig una societat, fins ara, que no es preocupa gaire per l'aprenentatge continu al llarg de la vida. Més bé, es preocupen per gaudir i per no complicar-se la vida. Aquell pensament del "ja ho faran els altres", tant perillós i que ha afavorit l'aparició d'una societat molt tancada en l'individualisme. La majoria dels nostres majors no es veuen capaços per aprendre res nou. A l'àmbit informàtic perceben als ordinadors com màquines massa complicades. I estic convençut, que la gran majoria no ha intentat ni encendre un ordinador. Els adults tampoc es solen escapar d'aquesta percepció; un ordinador és complicat. No tinc temps per aprendre (ni ganes d'aprendre).
Doncs bé, no hem d'oblidar que la vida s'ha allargat molt, que el món canvia a ritmes molt accelerats, i que tard o d'hora tot anirà connectat per la xarxa. Per tant, tard o d'hora TOTS (grans i no tan grans) hem d'aprendre a fer ús de les noves tecnologies. Al menys, a nivell d'usuari.
El que vull remarcar, és que hem d'ajudar i facilitar als nostres familiars i coneguts a introduir-se en aquest nou món, ja que també és el seu nou món. Corren el risc de quedar-se fora, i potser no són conscients. Estic convençut que arribarem a tenir eines que simplificaran molt la introducció en aquest món de les noves tecnologies, com poden ser les tablets, però fins que no arribin a les nostres mans (no són precisament barates) sempre podem aportar el nostre gra de sorra.
Escric aquestes línies perquè des de fa un parell de mesos no disposo de connexió a internet, i tinc la sensació constant que m'estic quedant fora, que m'estic perdent alguna cosa. Tot i això, no hem d'oblidar que els humans som éssers socials, no hem de voler passar el 100% del nostre temps connectats a la xarxa quan podem estar amb persones no virtuals.
En referència al terme fractura o bretxa digital, crec que aquestes imatges el representen molt bé:
Així com aquest vídeo:
Salutacions
No hay comentarios:
Publicar un comentario